Quan la substància o les substàncies són utilitzades com un cas aïllat, episòdic i/o ocasional sense generar dependència o problemes de salut associats. Això sense descartar el possible mal que pogués ocasionar una sobredosi o, per exemple la conducció d’un vehicle sota els efectes d’alguna substància.

Es distingeixen diferents tipus de consum:

Experimental: Es dona quan una persona prova una o més substàncies, una o dues vegades, i decideix no tornar-ho a fer. Tot consum de substàncies psicoactives comença en aquest punt.

Recreatiu: El consum comença a presentar-se amb més regularitat i emmarcat en entorns d’oci amb més persones, normalment amistats o persones conegudes. L’objectiu d’aquesta mena de consum és la cerca d’experiències agradables, de gaudi i plaer. El consum ens permet realitzar una vida normalitzada i el consum no és l’única activitat en el temps lliure. Rares vegades es consumeix en solitari, es perd el control, o es tendeix a experimentar amb substàncies o vies d’administració d’alt risc.

Habitual: S’ha d’haver passat per alguna de les fases anteriors per a arribar fins aquesta. Es tendeix a consumir o tenir preferència per una substància concreta i pels efectes que produeix. La freqüència i la quantitat del consum augmenten. La substància juga un paper important en la vida de la persona consumidora i depenent de la substància pot arribar a desenvolupar una dependència física o psicològica cap a aquesta.