Les característiques que apareixen quan es desenvolupa un procés de dependència són:

Obsessió: la persona no pot deixar de pensar a consumir. Sol tenir una sensació permanent d’ansietat per tornar a consumir i si aquest moment no es produeix se sent molt frustrada. Sol organitzar la seva vida de manera que es faciliti l’obtenció de la substància, intentant que no s’interfereixi, protegint l’obtenció de la substància sigui com sigui.

Conseqüències negatives: en un procés de dependència el consum d’alcohol o altres drogues es pot tornar contra tu, i aparèixer dolor i problemes a llarg termini com ara:

En les relacions: se li resta temps a la família i amigues i amics. Hi ha desconfiança perquè no compleix amb els seus compromisos…

En els estudis o el treball: li resta temps a l’estudi per a aconseguir la substància, arriba tard, no es presenta, redueix la productivitat i la qualitat del treball, hi ha conflictes amb les companyes i companys, suspensos, etc.

Comportaments de “poc judici”: se solen fer coses que abans ni es pensaven. Hi ha comportaments egoistes i egocèntrics atès que el que més interessa és la substància i es deixa tota la resta de costat.

Sol haver-hi seqüeles psicològiques: estats d’ànim negatiu, irritabilitat, actituds defensives, perduda de l’autoestima, sentiments de culpa, de vergonya, fracassos, impotència, depressió, desesperança,… Això finalment es fa circular, i atès que se senten aquestes emocions s’utilitza la substància per a escapar d’aquest sofriment.

Salut física: trastorns de la fam, insomni, fatiga, hipertensió,…

Falta de control: el consum és un comportament que no es pot parar una vegada s’ha iniciat, encara que es facin propòsits de frenar-lo i hagin moments de consciència del problema, no es pot parar sense un acompanyament la majoria de les vegades.

Negació: apareix una constant negació del problema, i davant de les persones de l’entorn que ressalten l’existència d’un problema en el consum, les respostes que es donen solen ser: “jo no tinc un problema”, “no és tan greu”, “el deixo quan vulgui”, i existeix una negació per a parlar del tema, o es culpa a les altres persones de les circumstàncies que t’envolten com a responsables del que està passant.