El DSM-V i el CIE-10 (classificacions internacionals de patologies) la defineixen com a aversió manifestada per la persona dels propis genitals. El fet que algunes persones trans vulguin modificar els seus genitals, no implica necessàriament que els avorreixin. De la mateixa manera, un nombre apreciable de persones trans no pateixen un greu conflicte amb la seva genialitat i no aprecien les avantatges de sotmetre’s a un cúmul d’operacions plàstiques de gran duresa i amb resultats encara poc satisfactoris per a totes les persones. El grau de “disfòria” es variable, i inclús inexistent en moltes persones trans, depenent, en gran mesura, de les pressions externes que han patit al llarg de la seva vida entorn al seu cos i la seva identitat. No es sinònim de transsexualitat , per tant, un nombre creixen de països (Espanya, Portugal, Argentina, Suècia, etc) i davant un nombre creixent de societats mediques, la cirurgia genital no es considerada un requisit per a reconèixer la identitat d’una persona transsexual o concedir-li la rectificació registral de documents. Gràcies a la lluita d’associacions LGTBI, la disfòria de gènere ha deixat de ser considerada una malaltia per part de la OMS (Organització Mundial de la Salut) i es considerada com una “incongruència de gènere” per tal que pugui constar als manuals i així, qui vulgui rebre un tractament mèdic el pugui rebre.