- Ansiolítics/Sedants: són fàrmacs psicotròpics que disminueixen l’activitat cerebral, és a dir, actuen com a depressors del SNC amb la qual cosa es busca a disminuir o eliminar els símptomes de l’ansietat sense produir sedació o somni.
- Benzodiazepines: es prescriuen per a l’alleujament a curt termini de l’ansietat patològica discapacitant ja que produeixen un efecte sedant-hipnòtic.
- Anàlegs de BZD: “fàrmacs Z”, són una altra classe de psicoactius diferent en estructura química a la de les BZD, però similar en el seu perfil farmacodinàmic, amb semblants indicacions, efectes secundaris i riscos.
- Barbitúrics: Els barbitúrics exerceixen un efecte ansiolític lligat a aquest efecte sedatiu que causen. El risc d’abús i addicció dels barbitúrics és elevat. El consens actual desaconsella l’ús d’aquests medicaments per a tractar l’ansietat, per la qual cosa la seva prescripció està en desús
- Estabilitzadors de l’ànim/Eutimitzants
- Surts de liti
- Anticonvulsius
- Neurolèptics/Antipsicòtics
- Típics
- Atípics
- Antidepressius
- IMAOS
- Tri/Quatricíclics
- ISRS
- ISRNA
- ISRS+ISRNA
Les benzodiazepines són medicaments psicotròpics, és a dir, que actuen sobre el sistema nerviós central, amb efectes sedants, hipnòtics, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i miorelaxant.
Les benzodiazepines van ser sintetitzades per primera vegada en 1955 per laboratoris Roche, amb el químic Leo Sternbach al capdavant. La primera d’aquestes, el clordiazepóxido va ser patentada en 1959 i comercialitzada amb el nom de Librium (nom derivat de les síl·labes finals de equilibrium) en 1960.
Els principals usos d’aquests medicaments són per a tractar desordres ansiosos, hipnòtics i altres estats afectius, així com epilèpsies, abstinència alcohòlica i espasmes musculars. També s’usen en procediments invasius com l’endoscòpia o dentals quan el pacient presenta ansietat o per a induir sedació i anestèsia.
Altres usos, a més dels metges, són els “compensatoris” i automedicats, com ocorre amb el cas de les persones usuàries de substàncies psicoestimulants que, per a poder tornar a regular el seu estat anímic s’administren aquest tipus de compostos, sovint, per a relaxar-se i calmar-se. També, s’usen benzodiazepines per a tractar els estats de pànic causats en les intoxicacions per al·lucinògens.
La denominació d’aquests compostos, sol caracteritzar-se per la terminació -lam o -lan (triazolam, oxazolam, estazolam, alprazolam, midazolam) i per la terminació pam i pan (diazepam, lorazepam, lormetazepam, bentazepam, flurazepam, flunitrazepam, clonazepam). Però al carrer segur que l’escoltaràs pels seus noms comercials com Xanax, Tranquimazin, Myolastan o també com Downs, Tranks, Roches (Rohipnol), Jaimitos (Rohipnol), Pirulas.
A pesar que en l’ús clínic les benzodiazepines produeixen efectes qualitatius molt similars un de l’altre, existeixen importants diferències quantitatives en les seves propietats farmacocinètiques i farmacodinàmiques, les quals han estat la base dels seus variats patrons d’aplicació terapèutica.
Les benzodiazepines poden causar tolerància, dependència i addicció.